Energies?

Hi ha un dubte amb el qual sovint m'enfronto per aquests móns. I és que, per a un ateu com jo, el fet que algunes coses no tinguin explicació lògica, o s'escapin clarament a l'abast dels nostres sentits o la nostra consciència, et crea un cert desassossec.

Em refereixo al fet, experimentat en ocasions, però alhora indiscutible, que hi ha certs llocs del món que un nota que són especials. Sí, t'hi sents a gust, només sents el desig de relaxar-te i deixar-te portar per la màgia del lloc. I, normalment, aquest llocs són tinguts com a sagrats, en la seva acepció més àmplia, pels habitants de la zona. Casualitat?

Recordo ara mateix llocs com Machu Picchu, Schwedagon, el Taj Mahal, el Bayon d'Angkor o Montserrat. En aquest mateix sentit, Dalí deia que l'estació de tren de Perpinyà era el centre del món, perquè hi passaven una sèrie de forces telúriques...

Però encara voldria viure l'experiència d'aclucar els ulls a llocs com Stonenghe a Anglaterra, Uluru (Ayer's Rock) a Austràlia o l'Oldoinyo le Engai a Tanzània, els quals espero no trigar a visitar. I de ben segur que n'hi ha molts més, disseminats en els paratges més diversos...

La pregunta és: sents que són llocs especials per tot el que els envolta, per la seva història, la devoció de la gent? O bé ho són per algun tipus d'energia desconeguda per la ciència que hi circula, fent-los centres neuràlgics del planeta? Evidentment, no hi crec en el Feng Shui, però la sensació que t'envolta i que et corre per dins sí que ho és, de real.

L'heu tinguda, algun cop, aquesta sensació interior? On? Què en penseu?

No tinc respostes, només moltes preguntes. Potser es tracta de velles... energies?

*****************************************
Ves per on, provarem de fer-ho en italià...

Spesso ho un dubbio che mi assalta per questo largo mondo. La questione è che, per un ateo come io, il fato che certe cose non abbiano spiegazione logica, o scappino chiaramente alla portata di noi sensi o della nostra coscienza, produce una certa inquietudine.

Mi rifero al fatto, experimentato in ocasione, ma al tempo indiscutibile, che certi luogi al mondo uno nota che sono speciali. Sì, ti senti a proprio agio, solo senti il desiderio di relassarti e lasciarti trascinare da la magia dil luogo. E, normalmente, questi luogi sono considerati sacri, a la sua accezione più ampia, per gli abitanti della zona. Casualità?

Ricordo adesso luoci come Machu Picchu, Schwedagon, il Taj Mahal, il Bayon di Angkor o la montagna di Montserrat. In questo senso, Dalí diceva che la stazione di treno di Perpinyà era il centro dil mondo, perche per là passano una serie de forze teluriche...
Ma ancora vorrei vivere l’esperienza di chiudere i occhi in luochi come Stonenghe a l’nghilterra, Uluru (Ayer's Rock) in Australia o l'Oldoinyo le Engai in Tanzània, che aspetto visitare presto. E sono sicuro che ancora esisteno molti più, spanditi ai luochi più diversi...

La questione è: senti che sono luochi speziali per tutto quello che gli aggira, per la sua storia, la devocione della gente? O forsé per qualque tipi di energia ignota per la scienza che si muove là, configurando centri neuralgichi del pianeta? Evidentmente, no credo in il Feng Shui, mà la sensazione che ti accerchia e ti percorre per dentro sì l’è, reale.

Hai avuto, qualque volte, questa sensazione interna? Dove? Cosa i pensai?

Non ho risposte, soltanto molte domande. Forse sono vechie... energie?