Tha-Ma-Nya

He llegit a la premsa internacional una petita notícia que aquí no ha arribat, evidentment. De fet, és un tema molt local que no té molt d'interès internacional. Resulta que a finals de març un grup d'homes armats es van endur del Monestir de Tha-Ma-Nya, a Myanmar (Birmània) l'urna de vidre on hi havia el cos de Sayadaw Bhaddanta Vinaya, més conegut com Sayadaw de Tha-Ma-Nya, l'abat d'aquest Monestir que va morir el novembre de 2003. Us explicaré la nostra petita aventura en aquest lloc i qui era aquest senyor.

L'any 1997 estàvem viatjant per Myanmar, i vam tenir l'ocurrència d'entrar a l'Estat Karen. Llavors no sabíem què significava això, però penseu que l'any 1997 els estrangers teníem prohibida l'entrada a aquest Estat, perquè la guerrilla Karen que lluita contra l'opressió birmanesa fa que tot l'estat estigui en un bloqueig militar absolut. Però, vet aquí que misteriosament vam aconseguir passar la frontera, tot havent de superar amb algunes dificultats uns sovintejats controls militars de carretera. De vegades no sabies del cert si els controls eren de l'exercit birmanès o de la guerrilla Karen... Sempre he pensat que el nostre acompanyant era més llest del que semblava i que va dir als militars que érem uns devots budistes que anàvem en peregrinació.

Després de visitar la increïble esplanada dels Mil Budes a Mount Zegwadin, de la qual vaig penjar aquesta mateixa fotografia fa temps en aquest blog, vam fer cap a Hpa-An, una petita localitat sense gaire encant però, precisament per això, força autèntica. Per a la nostra curiositat, ens van començar a prevenir un parell de dies abans que el lloc on aniríem era estrictament vegetarià, per la qual cosa en 48 hores no podíem ingerir cap menja que no fos vegetariana, i així donaríem al nostre cos temps per purificar-se abans d'arribar a lloc.

Encuriosits per aquestes circumstàncies, vam fer cap al Monestir de Tha-Ma-Nya, a uns 30 km, cosa que allà pot comportar unes dues hores de ruta. Abans d'anar-hi, però, ens van explicar que visitaríem un monjo molt famós, una veritable eminència revestida de santedat, a qui tots els budistes retien homenatge i que la tradició obligava a que, si el visitaves, li portessis un regal.

Imagineu-vos com vam estar trencant-nos el cap. Què li vindria bé a aquella persona sagrada? Algun llibre especial? Alguna relíquia o una peça d'artesania? I, encara pitjor: on ho compraríem?

No hi havia cap lloc a Hpa-An on poder comprar alguna cosa interessant... Vam consultar amb el nostre acompanyant, que ens va tranquilitzar de seguida: no, al monjo li agrada molt una beguda energètica de consum habitual al país. Alleugerits, ens vam aprovisionar d'algunes ampolles d'aquesta beguda i vam anar cap el monestir, a la falda de la muntanya de Tha-Ma-Nya. El Monestir es trobava a mitja pujada de la muntanya, i oferia unes vistes magnífiques de la banda oest de l'Estat Karen i més enllà, fins abastar gairebé el mar d'Andaman.

Pel camí vam començar a trobar files de pelegrins que es dirigien al Monestir. La devoció que mostraven era impressionant. Venien de molt lluny per poder visitar el famós monjo Sayadaw, d'una manera similar a les visites al Dalai Lama que s'organitzen a Mcleod Ganj, a Dharamsala, a l'Estat Indi de Himachal Pradesh. Tots esperaven un consell savi, un remei miraculós per alguna malaltia (normalment la imposició de mans), o simplement unes paraules de consol davant d'algun fet tràgic que hagués marcat les seves vides.

En Sayadaw Bhaddanta Vinaya va estudiar Pariyatti (els tres dipòsits de les Escriptures Budistes) i després Patipatti (tècniques de meditació). Posteriorment ensenyava literatura budista als novicis i portava a terme tasques missionàries, al mateix temps que diàriament dirigia sermons i rebia els pelegrins que el visitaven.

Els monestirs budistes són sempre un lloc ple de vida, on t'hi pots moure amb total llibertat i on hi predomina el respecte cap a tot el que s'hi troba i la funció espiritual dels monjos. La gent s'hi queda a menjar, dormir, passar uns dies... Nosaltres vam poder visitar totes les estances, ajudar a la cuina, passar una estona amb els monjos, jugar amb els nens i intercanviar impressions amb altres pelegrins per qui nosaltres érem una veritable atracció. Tot això mentre esperàvem pacientment en una gran sala que Sayadaw sortís a la recepció, oficiés algun tipus de cerimònia i intercanviés unes paraules amb cadascun dels seus visitants. Dissortadament, al cap de dues o tres hores, un monjo ens va dir tot compungit que Sayadaw no estava en condicions de poder rebre visites a causa d'una malaltia que el mantindria retirat durant uns dies, i que ho sentia molt per no poder respondre a les nostres expectatives. Nosaltres, com tothom, vam acostar-nos a l'estrada per deixar les ampolletes de beguda energètica que havíem portat, esperant que li fessin algun servei.

I aquí va finalitzar la nostra visita a Tha-Ma-Nya, que, tot i la decepció de no haver pogut conèixer un home sant, ens va deixar una nostàlgia especial de l'ambient que havíem viscut en el Monestir.

Ara bé: per què ara una colla d'homes armats s'han endut el cos de Sayadaw? Serà una forma de pressió a la dictadura? Demanaran un rescat? Eren Karen, els assaltants? Se l'han endut a Tailàndia o el tenen amagat a la selva? No se sap res. I mentrestant, el poble birmanès segueix patint la repressió militar i els devastadors ciclons d'aquests dies. Una tragèdia.

Altre cop...

Altre cop... no hi ha cosa més dolorosa que tornar a parlar de notícies tràgiques, d'un calat molt important pel que ens diu del futur de les nostres espècies germanes i de l'estupidesa humana...

Altre cop... i ja van...

Altre cop... i això no té cap perspectiva de millora a mig termini, i una projecció clarament desastrosa a llarg termini.

Altre cop... els qui haurien de tenir les coses més clares, qui se'n podria aprofitar més directament d'una millora de la situació, fa el possible per espatllar-la.

Altre cop... els nostres germans simis són víctimes innocents, absolutament innocents, de la barbàrie humana.

I encara hi ha qui diu que progressem...

De nou, de dol

Se'ns ha mort el sr. Arthur C. Clarke, un dels creadors de l'aventura més gran explicada a la humanitat, "2001: A Space Odyssey".

Certament, la seva obra literària va molt més enllà que aquesta obra, i va donar un gran impuls a un gènere que fins llavors era considerat menor, la ciència-ficció. El podrem considerar un dels grans mestres d'aquesta especialitat, i rellegir els seus clàssics sempre val la pena.

La humanitat perd un altre gran creador. Que es trobi amb Rama, finalment.

Terry & The Pirates

Si voleu uns relats d'aventura divertits i totalment alienants, rellegiu les històries de "Terry & The Pirates". Encara tenen aquella frescura i innocència de temps passats...

I'm feeling so sad...

LOVER MAN

I don't know why
but i'm feeling so sad
I long to try
something i've never had

never had no kissing
Oh what i've been missing
Lover man oh where can you be

The night is cold
and i'm so all alone
I'd give my soul
just to call you my own

got the moon above me
but no one to love me
lover man oh where can you be

I've heard it said
that the thrill of romance
can be like a heavenly dream.
I go to bed
with the prayer that you'll make love to me
sad as it seems

One day we'll meet
and you'll dry all my tears
and whisper sweeet
little things in my ears.

A huggin' and a kissin'
lord what i've been missin'
lover man oh where can you be.




Words & Lyrics by Jimmy Davis, Roger "Ram" Ramirez, and James Sherman

Una joia, en la veu de Billie Holliday, Sarah Vaughan, o en el saxo de Charlie Parker, com preferiu…

Seria fantàstic...

... i no és una cançó d'en Serrat!

Invisibilitat

47.000 a l'última frontera

Sap greu. Però entenc que tothom hi vulgui anar. Jo també, ho confesso.

Ara, això sí. Seny, siusplau.

L'Antàrtida s'acosta al col·lapse