David Livingstone (1813 - 1873)

Si hi ha un nom mític d’entre els grans exploradors, aquest és sens dubte el Dr. David Livingstone. I haig de reconèixer que tinc una certa debilitat per la història d’aquest escocès decidit i valent, tot i que algunes de les premises de les que partim no són del tot afalagadores: de bon començament era un missioner protestant que va anar a l’Àfrica a evangelitzar els nadius i obrir possibles rutes comercials.

No obstant, el bon doctor va anar canviant i va transmudar els seus objectius cap a d’altres més orientats en el camp de la geografia, patrocinat per la Royal Geographic Society. Així, alguns dels seus principals assoliments li van reportar un gran reconeixement a la seva època i una fama que l’ha fet passar merescudament a la història. Va ser el primer home que va travessar Àfrica d’est a oest, va descobrir llacs com els de N'gami, Shirwa, Nyassa, Morero i Bangweolo, i sobretot, va ser el primer home blanc a recórrer tot el llac Tanganyka i a albirar les famoses cataractes Victòria, Mosi-o-Tunya (“el fum que trona”) en la llengua local, una meravella natural sense comparació. No obstant, no va aconseguir un dels grans reptes de l’època: el descobriment de les fonts del Nil.

Les aventures d’aquest gran explorador també inclouen moments difícils: l’atac d’un lleó li va fer perdre la mobilitat del braç esquerre, i una greu malaltia el va fer romandre mesos ancorat en un poblat a la riba del Llac Tanganyka. Aquí és on va ser trobat per Henry Stanley, que van ser enviat pel seu diari a la recerca de l'heroi perdut, i va donar lloc a la famosa frase: "Dr. Livingstone, I presume" (“El dr. Livingstone, suposo”).


No obstant, una gran lluita el va ocupar en els seus últims anys: la lluita contra el comerç d’esclaus, que en aquella època estava ja en gran discussió. El profund coneixement de les cultures nadiues, les seves llengües i costums el va portar a respectar-los profundament, per la qual cosa l’esclavatge li semblava una pràctica totalment inacceptable i així ho va transmetre amb tota la seva capacitat a l’opinió pública de l’època. En aquest aspecte sí es pot dir que Livingstone va ser un gran benefactor de la humanitat.