La selva

La selva és un lloc estrany. Allà tot és difícil i primordial alhora. Tot hi viu, i la vida de tots és una lluita constant per sobreviure.

Quan hi anem com a visitants, com a viatgers, normalment no hi ha un objectiu concret, una meravella portentosa a veure. Senzillament es tracta d’estar-hi, de viure –encara que sigui momentàniament- les dificultats i la pèrdua de les comoditats a les que estem avesats. Observadors privilegiats, vet-ho ací.

No cal que hi busquem els llocs més impactants, els paisatges més paradisíacs, la magnificiència d’unes meravelles que ens deixin més o menys esmaperduts. Ans el contrari, ens adonem mica a mica que la meravella és en el més petit, en l’adaptació de tots els éssers vius a un medi tan exigent, tant els animals, des de l’insecte més insignificant fins als primats més evolucionats, com els vegetals i minerals, microscòpics o ciclopis, tant li fa, i tots els estadis intermedis entre els tres.

El fet és que viuen en una simbiosi permanent, necessària i holística, en un equilibri extremadament precari que cal no destorbar, ja que qualsevol alteració portaria a una altra cosa diferent, que ja no seria la selva que coneixem, o a la seva desaparició.

Segur que fem alguna cosa per evitar-ho?