Esports... d'aventura?

Aquesta és una facècia curiosa que sempre m’ha tingut una mica intrigat. La moda dels esports d’aventura, que ja fa força anys que va començar, i que s'ha mantingut desdenvolupant continuament noves especialitats.

En realitat, crec que solen tenir poc d'esport i encara menys d'aventura. M'explıcaré.

Normalment, els esports d'aventura, si bé que en una versió una mica light, els poden practicar qualsevol tipus de persones que no cal que estiguin en perfectes condicions físiques. Tot el material, la destresa, la resistència necessària... s'adapta al comú dels mortals. Tot sigui per ampliar el mercat! Així, qualsevol persona, jo mateix, pot realitzar sense gaires dificultats molts d'aquests esports sense posar en risc la poca integritat física que els queda.

Pots fer paracaidisme (amb un monitor a l'esquena) amb 70 anys, ràfting sense saber ni nedar, descens de canons, parasailing, paint-ball, trèkking, pònting, kayaking, quads, etc. Fins i tot us juro que he vist "Tarzaning"!! El cas és que en totes aquestes disciplines, tot està absolutament regulat, comprovat i sota control: em voleu explicar quina mena d'aventura és aquesta?

Bé és cert que quan els fas t'envaeix una certa emoció, l'ansietat d'una cosa nova, i sents com l'adrenalina s'allibera i flueix per la sang tensionant els teus muscles. Però tot és aparent. De fet, és com una atracció de fira. Et remou una mica, però tranquil, no pateixis, tot arribarà a lloc sense problemes.


N'heu vist de més estranys? En practiqueu algun? Us en podeu imaginar algun de més absurd, encara?