Otomania (2)
He vingut a la part asiàtica d'Istamubul. És força més tranquil.la i les vistes mereixen la pena. Aquí ja no sents aquells "where are you from" que et persegueixen als llocs més turístics, d'aquells que volen ser els teus "amics" durant una estona.
Una cosa he trobat molt canviada: els taxis. Abans, quan volies agafar un taxi, primer li havıes de demanar al taxista si et volia portar al lloc que li deies. Si lı veniıa de pas, bé; si no, n'havies de buscar un altre, cosa que no era dıfícil perquè n'hi ha molts. Després, començava una negociació més o menys llarga pel preu, fıns que s'arribava a un acord, acord que no sempre era respectat pel taxista, tot s'ha de dir.
Ara, en canvi, és molt diferent. Pots pujar al taxi que et vingui bé, ningú et diu que no. İ després no t'has de preocupar pel preu: tots porten taxímetre. I funciona!
En fi, coses de la modernitat.
Ah! İ des de l'u de gener d'enguany, ja no hi ha allo tan dıvertit dels milions de lires turques: la van dividir per un milio ı en paus. Ara tot té un preu més 'normal', diguem-ne. Per a qui estigui interssat, el canvi a dia d'avui: 1 € = 1.60 noves lires turques.
*******************************************
Acabo de sortir del Hamam. Després d'una caminada de més de dues hores sota un sol roent, m'he permès la llicència: un bon bany turc.
Què us en puc dir? Qui em coneix sap que m'agraden els massatges i que n'he près a molts països dıferents. Els podria dividir en estimulants i relaxants. Pero això del hamam és un pèl diferent: és directament una tortura! Realment et maseguen el cos fins que en tens prou - bé, ni així, perquè n'hi havia algun que suplicava que el deixessin i no li feıen cas...-
Després de suar com un berro, en un ambient de xafagor que ja voldrien les bèsties de l'Amazones, arriba el teu torturador i et treu la pell morta, t'ensabona, et dona cops a per tot, et masega tots els muscles i et regira les articulacions. Si encara no has marxat corrents, t'acaba de rentar i fer anar la circulació al màxım amb un tractament d'aigües de temperatures cada cop més fredes. En fi, una delícia.
Ara de debò. Val la pena, és una experiència boníssima, surts fet un home nou -o una dona, perquè n'hi ha per tothom, separats, això sí-. Gairebé podríem dır que a la vida s'han de fer quatre coses: plantar l'arbre, escriure el llibre, tenir el fill i... anar al hamam!!
Una cosa he trobat molt canviada: els taxis. Abans, quan volies agafar un taxi, primer li havıes de demanar al taxista si et volia portar al lloc que li deies. Si lı veniıa de pas, bé; si no, n'havies de buscar un altre, cosa que no era dıfícil perquè n'hi ha molts. Després, començava una negociació més o menys llarga pel preu, fıns que s'arribava a un acord, acord que no sempre era respectat pel taxista, tot s'ha de dir.
Ara, en canvi, és molt diferent. Pots pujar al taxi que et vingui bé, ningú et diu que no. İ després no t'has de preocupar pel preu: tots porten taxímetre. I funciona!
En fi, coses de la modernitat.
Ah! İ des de l'u de gener d'enguany, ja no hi ha allo tan dıvertit dels milions de lires turques: la van dividir per un milio ı en paus. Ara tot té un preu més 'normal', diguem-ne. Per a qui estigui interssat, el canvi a dia d'avui: 1 € = 1.60 noves lires turques.
*******************************************
Acabo de sortir del Hamam. Després d'una caminada de més de dues hores sota un sol roent, m'he permès la llicència: un bon bany turc.
Què us en puc dir? Qui em coneix sap que m'agraden els massatges i que n'he près a molts països dıferents. Els podria dividir en estimulants i relaxants. Pero això del hamam és un pèl diferent: és directament una tortura! Realment et maseguen el cos fins que en tens prou - bé, ni així, perquè n'hi havia algun que suplicava que el deixessin i no li feıen cas...-Després de suar com un berro, en un ambient de xafagor que ja voldrien les bèsties de l'Amazones, arriba el teu torturador i et treu la pell morta, t'ensabona, et dona cops a per tot, et masega tots els muscles i et regira les articulacions. Si encara no has marxat corrents, t'acaba de rentar i fer anar la circulació al màxım amb un tractament d'aigües de temperatures cada cop més fredes. En fi, una delícia.
Ara de debò. Val la pena, és una experiència boníssima, surts fet un home nou -o una dona, perquè n'hi ha per tothom, separats, això sí-. Gairebé podríem dır que a la vida s'han de fer quatre coses: plantar l'arbre, escriure el llibre, tenir el fill i... anar al hamam!!
publicat per Jordi el
29.6.05
