Otomania (i 3)

Que curiosa és la natura! De la seva pròpia degradació en fa obres d'art! Això és ni més ni menys la Capadòcia, una terra que s'esmicola constantment, deixant inquietants paisatges de torres còniques, dits acusadors senyalant cap el cel...




El visitant recorre aquestes valls amb la boca oberta, incrèdul davant un decorat impossible que han fet servir nombroses tribus des de mil·lenis per amagar-se del sol, de les feres i dels enemics. És ben bé que, els invasors d'altres èpoques, devien perdre l'esma solament veient aquells immensos minarets naturals, pensant en quin déu protegia aquella gent oferint-los uns laberints naturals tan esglaiadors.

La incredul·litat també ens arriba a nosaltres, que no ens podem estar de vagarejar entre les xemeneies altives, i tocar-les com per assegurar-nos que són reals, i no un simple miratge que se'n riu de nosaltres.