Tristesa, dolor i vergonya

Aquest és un post de denúncia. Encara que no ho llegeixi ningú.

Realment, hi ha poques situacions al món pitjors que la d'un camp de refugiats. Potser només se m'acudeixen els camps d'extermini nazis (i d'altres que no són tan famosos). Però la situació dels refugiats és increïblement dura.

Normalment es troben en un lloc inhòspit, en un racó d'un país que no els vol. Viuen (o, millor, sobreviuen, encara que no tots) de l'ajuda que organitzacions internacionsal els poden fer arribar. És el límit de la indigència, perquè no es troben en mig d'un entorn que sí té els recursos necessaris per a tots, com els pidolaires de les nostres ciutats. No. Ells estan, juntament amb les seves famílies, els seus veïns, etc. enmig del no-res, oblidats de tot i de tothom. Amb un passat tremendament tràgic, però amb un futur tan incert i desesperant que és una broma macabra dir-li'n futur.

N'he vist pocs, a Uganda o a Birmània, però us puc assegurar que és com entrar a l'infern. Et dol ser humà. De veritat. I que no s'hi pugui fer res...

Per això em fan tan de mal notícies com aquesta:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/22/ciencia/1201001036.html