No-activitat
Amb la calor augmenta el desig d'exotisme. Tothom vol fugir, per refugiar-se en móns/activitats/temps diferents d'allò que ja tenen cada dia. D'això se'n diu vacances, avui dia. Em deia un amic que, cada cop més, vacances no és tant la no-activitat com la activitat diferent. Té raó.
Aquesta va ser una premisa que vaig aprendre la primera vegada que vaig estar en una platja "paradisíaca": no hi ha res més avorrit que una platja deserta, de sorra blanca i aigües transparents. El mar esdevé monòton, el sol insuportable, la vista perduda cap enlloc, res a fer, res a mirar... on és la diversió???
Tot forma part dels somnis construïts per la nostra cultura...
Aquesta va ser una premisa que vaig aprendre la primera vegada que vaig estar en una platja "paradisíaca": no hi ha res més avorrit que una platja deserta, de sorra blanca i aigües transparents. El mar esdevé monòton, el sol insuportable, la vista perduda cap enlloc, res a fer, res a mirar... on és la diversió???
Tot forma part dels somnis construïts per la nostra cultura...
