A Viet Nam, el Tet

Una de les tradicions més arrelades al Vietnam, i que sobreviurà a tots els canvis vertiginosos que s'hi estan produint, és el Tet Trung Thu, el festival de tardor. I això és així perquè està dedicat bàsicament a la mainada, i ja se sap que això és el que més cuidem els adults.

Al Vietnam, en aquesta època, a la caiguda del sol podrem veure els menuts fent processons amb fanalets de totes mides i colors, i també d'altres que corren arreu de la ciutat trucant a totes les portes i entrant a tots els jardins per demanar llaminadures (sí, sí, com al Halloween americà). Però aquests van fent una dansa tremendament espectacular amb un drac de paper de colors que et deixa encantat i et meravella la vista. Uns quants nens hi van a sota, a l'estil xinès, i donen vida a aquest ésser màgic que està en l'origen de la pròpia existència del seu país.

I ara...

un bon cafè.

Abril '74

ABRIL 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Iemen

Iemen va plorar ahir sang gironina.

Un record per a la família de la Marta i tots els ànims per a l'Esteve, que ho superi aviat.